La fotja vulgar (Fulica atra)

Al igual que altres aus com la polla blava, la polla d’aigua, les picardones o els rascles la fotja és una  au de la família dels ràl·lids. 

Es un au que fa 38 cm de llargada. Te un pes entre 600 i 800 grams depenen de si es femella o mascle i variant segons el període del any en que ens trobem. Té tot el plomatge de color negre, excepte una taca blanca al front damunt del bec, que juntament amb el tamany mes gran es el que diferencia les fotges dels altres ràl·lids. Es tota negra de plomatge a excepció de la part inferior de les ales que es d’un plomatge grisenc i sol es pot aprecia quan esta volant. Les potes són curtes i de color verdós ataronjat. Els dits són grans i estan units per una membrana. 

Menja tiges i arrels de plantes aquàtiques, llavors, peixos petits, capgrossos, tritons, insectes aquàtics i de vegades ous i pollets d'altres ocells.

Fa el niu amb tiges de canyís en aigües tranquil·les entre els canyissos o en branques flotants. La femella pon 6-9 ous de color gris groguenc amb punts marronosos i els cova durant unes 3 setmanes; després neixen els pollets que surten del niu als 3-4 dies i s'amaguen entre la vegetació. S'independitzen als 2 mesos.

La femella pot fer 2 postes per any. 

En el delta el podem localitzar en pràcticament tot el delta, però sempre esta en indrets on hi ha aigua sobretot en les llacunes o la desembocadura del riu.

Acostuma a submergir-se molt sovint cercant menjar. Conviu amb ànecs de diferents espècies. Quan vol aixecar el vol a més de batre fortament les ales, s'impulsa amb les potes damunt de l'aigua (tal i com s’aprecia en la següents fotografies).

A pesar d'aquestes fotografies es tracta d'un au que li costa molt alçar el vol i prefereix marxar nedant entre els canyissars i juncs.

La polla blava, El calamo (Porphyrio porphyrio)

La polla blava és una au de la família dels ral·lids. Destaca pel seu escut frontal i potes de color roig escarlata i un llampant plomatge blau turquesa. 

Els seus costums i el caràcter espantadís fan que rares vegades pugui ser observada als terrenys pantanosos coberts de canyisses i voreres de llacunes amb vegetació espessa on habita. Poc nedadora, els seus llargs dits li permeten desplaçar-se per les canyisses semi-inundades i subjectar l’aliment mentre el picoteja. De règim omnívor, és un depredador de petits vertebrats aquàtics, crustacis i insectes, encara que la base principal de la seva dieta es a base de vegetals. 

En el delta, després d’haver estat en una situació molt crítica, ha experimentat en les darreres dècades una important recuperació d’efectius i a poc a poc va recuperant la seva antiga àrea de distribució. El seu gran aument especialmente als ultims añs la portat a ser l’au que habita al delta mes temuda pels pagesos en la época de la sembra, superant als flamencs, anecs o fins hi tot a la polla d’aigua.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=PrFyUlnySeY

La polla d'aigua (Gallinula chloropus)

La polla d’aigua és un ocell que fa 33 cm de llargada i 55 cm amb les ales obertes. Pesa uns 400 grams. Té tot el plomatge de color fosc, excepte una taca vermella al front, damunt del bec, que també és vermell amb la punta groga. A la part inferior de la cua hi té plomes blanques, que es veuen quan es desplaça per damunt de l’aigua. Els ulls són vermells. Les potes són curtes i de color verdós amb una franja vermellosa a la part superior. Els dits són grans i verdosos. 

Menja llavors, fruits, herbes aquàtiques, cucs, llimacs, cargols, insectes i fins i tot petits peixos. 

Fa el niu amb tiges i fulles de plantes aquàtiques en aigües tranquil·les entre els canyissos o en arbustos o arbres.

La femella pon 5-11 ous de color marró clar amb punts més foscos i els cova durant unes 3 setmanes; després neixen els pollets que surten del niu als 2-3 dies i s’amaguen entre la vegetació. Comencen a volar bé cap a les 7 setmanes.

La femella pot fer 2 o 3 postes per any.

Quan parlem de la polla d’aigua al delta es molt coneguda per la seva abundància y per l’apreci que li tenen els hostalers sent una de les aus mes adients per al paladar o per als caçadors es una de les aus mes emblemàtiques per practicar la caça. 

Es una au sedentària i nidificant al Delta. El seu hàbitat són les vores de les llacunes, el canyissar, els arrossars i els canals, on s'amaga ràpidament entre la vegetació, per la qual cosa no és tan fàcil de veure. 

Pel que fa la gastronomia la podem provar de moltes formes diferents, en el delta es degustada amb arròs, a la brasa o fregides amb alls tendres entre d’altres. 

Es un au que causa molta adició entre els caçadors del delta. La seva caça es pot practicar de moltes maneres diferents, però la mes practicada es amb el gos en els arrossars canyissars o desaigües. Un de els elements que caracteritza aquest tipus de caça es el gos que es l’element fonamental per a poder captura aquestes petites aus. Molts de caçadors diuen que no es disfruta d’aquesta caça si no es tenen gossos.

El martinet blanc

El martinet blanc (Egretta garzetta), conegut al delta com a patxera garseta blanca, és de l'ordre dels ciconiformes molt més esvelt que l'esplugabous.

Fa el niu en llocs tranquils prop de l'aigua, en canyissars i, de vegades, en els arbres, La parella reproductora defensen un petit territori de cria (3-4 m al voltant del niu) i la posta consta de 3-6 ous de color verd clar o blavís que faran eclosió al cap de 21-25 dies. Els polls volen quan fa 35 dies que han nascut. 

El seu aliment es peixos, granotes, rèptils, amfibis, cucs i insectes que troba per el delta tant en arrosars desaigües o fins i tot caps de cultiu d’horta. Moltes vegades s’alimenta dels insectes dels animals que pasturen pel delta com es el cas de les ovelles, vaques o bous.

És autòcton del sud i l'est de la Península Ibèrica, de la Camarga, d'alguns llacs suïssos, de Sicília,del sud-est d'Europa i de les regions temperades d'Àsia, Àfrica i Austràlia. Hi ha poblacions sedentàries però les septentrionals hivernen a l'Àfrica i al sud d'Àsia. 

És comú a la Catalunya continental, i de pas i a l'hivern a les illes Gimnèsies. 

És una espècie força gregària i sedentària, però escassa durant els mesos d'hivern als Països Catalans. Com moltes altres espècies, a la primavera nous contingents d'ocells emigrants s'afegeixen a la població hivernal. Aquells arriben per l'abril i el maig, per retornar als seus quarters d'hivern durant el mes d'octubre.

La punta de la Banya Un lloc màgic dominat per la pau i tranquil·litat.

La punta de la banya Es una petita península es troba al front de la localitat de Sant Carles de la Ràpita i està unida al delta de l'Ebre a través de la coneguda barra del Trabucador. Tot aquest conjunt delimita l'espai marítim que es coneix com a badia dels Alfacs i, a la vegada, constitueix el port natural més gran d'Europa.

La barra del Trabucador, tot i ser una zona molt fràgil i transformada sovint pels temporals de llevant, és un bon punt d'observació d'ocells tant per la part de mar obert com interior. Es pot observar el far, la serra del Montsià, Sant Carles de la Ràpita, i les salines de la Trinitat.

A remarcar que en aquest indret acull una gran quantitat d’ocells aquàtics i marins

En la punta de la banya es on els turistes y sobretot la gent del delta guarden grans records. Es pot considera un dels llocs mes tranquils del delta on lo mes bonic es passejar entre les aigües del mar y les llargues dunes. Alli es respiren uns ambients de pau tranquil·litat on un pot anar allí a pensar reflexionar.

Una de les altres coses mes màgiques y que fan d’aquest indret un lloc únic es que pots veure sortir el sol per mar y pots veure’l pondré en el mar y les muntanyes de fons del Montsià on realment els capvespres son impressionants. Els dies de lluna plena es impressionat anar hi contemplar la lluna amb el contrast de l’aigua del mar sens dubte un dels llocs mes bonics del delta.

Avui aquesta publicació va dedicada per una persona molt important per ami amb molt de sentiment. Desitjo poder compartir en aquesta persona moments en el que es possiblement el lloc mes màgic del delta.

Frases que sol una persona deltaica sap el verdader significat.

Desprès de veure un magnífic reportatge del delta. Mentre mirava el reportatge m’han començat a vindre vivències pel delta. Aquells moments màgics que et proporciona el delta moments que sol un que es sent deltaic pot entendre. 

Fen un petits records de memòria me parat a pensar i m’han sorgit algunes frases que defineixen molt be el sentiment d’una persona deltaica. com ara: 

Soc del delta des del naixement fins la mor y sempre et portaré al cor. Molta gent quan pronuncio aquesta frase no sap apreciar-la el que realment diu però per a una persona que naix, es y se sent del delta esta frase defineix el que realment es sent.

El delta nom deixa mai de sorprendrem. Es tan cert ja que moltes vegades et pares a pensar y dius no pot ser aixos, però si et fiques a pensar dius i tan.

El delta un indret de canvi constant. Esta frase es pot entendre amb el canvi climàtic, però la intencionalitat no es aquesta sinó la de explicar que avui estàs a un lloc del delta veus unes aus contemples paisatges y dema aquest lloc pot ser totalment diferent les aus canvien el clima canvia el delta es com l’aigua que arrossega el riu mai s’està quiet sempre es un lloc amb constants canvis.

L’aigua la vida del delta. Aquesta frase es primordial per al delta, ja que no existiria delta sense l’aigua ja sigue aigua del riu com aigua marina. 

El paisatge deltaic parla per si sol: Els extensos arrossars canviant segons les estacions, la bellesa del riu, les aus sobrevolant les llacunes, el mar engolin-se la terra en els temporals marítims, els capvespres rogencs senyalant el vent de dalt, la gent pescant, les majestuoses platges... forment un llenguatge magnífic on un deltaic els aprecia i on els turistes s’enduen uns grans records.

Al delta no hi ha res i a la vegada esta tot. Molta gent em diu al delta no teniu res jo els contesto tenim tot el necessari per trobar la felicitat sense consumisme, el delta es la vida la gent d’aquí sabem apreciar el que es del delta potser no tindrem cines es veritat, però si obris els ulls el delta es una pel·lícula amb constants canvis. No tenim massificació humana, però si tenim un paisatge que ho massifica tot amb aigua terra y arròs. Potser no tindrem carres carreteres, però tenim uns sistemes de reg (canals y desaigües juntament amb el riu) que porten la vida humana al delta.

LA LLACUNA DE LES OLLES I EL GOLERO

La basa de les olles es la llacuna mes petita del delta i es una antiga desembocadura del riu. Te una extensió de 54 ha amb unes 512 considerades com a zona protegida, la qual esta rodejada de platja, dunes i arrosaràs.

Mirador sud de la llacuna

Foto realitzada en el mirador sud de la llacuna 

Es la llacuna del delta mes pròxima al mar, tan sols esta separada per una franja anomenada Lo Goleró, aquest fet provoca que molta de la vegetació i fauna de la llacuna es d’ambient marí.

                                                     Foto realitzada al Golero

La fauna de la llacuna es molt variada segons l’època del any es poden trobar especies  com el corb marí, la garsa real, l’ànec cullera (cullerot) durant l’hivern i especies com la garsa imperial ànec coll verd, el fumarell aquestes durant períodes càlids la majoria d’aquestes especies s’aproximen a la llacuna per nidificar convertint aquet indret en un dels punts de nidificació mes importants del delta ja que molts troben el lloc adien en les platges del goleró i la llacuna.

                          

                                            Foto realitzada en el mirador sud de la llacuna 

La vegetació de la llacuna son bàsicament plantes que creixen en elevades concentracions de sal com el lliri groc, el junc etc. Tot-hi que es poden trobar especies com el canyís o senills.

                                                       

                                    Posta de sol contemplada des de la llacuna 

Els capvespres moments màgics per al records.

En arriba el capvespre el delta es transforma en un paisatge fotogràfic espectacular en el qual es convinen color del cel moltes vegades rogenc amb el contrast que ens proporciona l’aigua del delta fent un gran reflex en el qual transforma en moment màgics per a la vista.

Foto: Realitzada una tarde d'estiu al terme municipal d'Amposta

Foto: Realitzada una tarde de tardor al costat de la llacuna de la Tancada.

Foto: Realitzada el dia de reis als Reguers (Tortosa)

Foto: Realitzada una tarde d'hibern al terme municipal d'Amposta 

L'Ànec Coll Verd

Al delta podem trobar moltes especies diferents d’ànecs, però l’ànec coll verd es el mes comú i a la vegada el mes conegut per la majoria de gent. Aquest ànec esta considerat com un ànec de superfície i dins d’aquest grup es el mes gran.

Foto: Parella d'ànecs colls verd sobre volant la llacuna de l'Encanyissada.

El mascle és gran amb el coll i el cap de color verd, el pit d’un color marró clar o castany i el bec de color groc. a la cua els surt una ploma amb forma de ganxo per cada any que transcorre a la seva vida. Pel que fa la femella en canvi té un plomatge marró molt discret molt semblant a altres femelles d’altres espècies d’ànecs.

Foto: El mascle amb el seus colors que el caracteritzen

Moltes femelles d’altres tipus d’ànecs son iguals de color i plomatge a la del coll verd però hi ha dos grans diferencies que ens  la permeten diferencia de la resta d’ànecs es que la primera es que tenen com un mirall a les ales de color blau molt característic d’aquesta espècie i l’altra es el tamany.

A diferencià d’altres ànecs el seu hàbitat és molt variable se’ls sol trobar en tota mena d’ambients aquàtics, tant al litoral com a l’interior en la condició indispensable de que hi hagi aigua i vegetació prop de l’aigua. Sol ocupar llacunes litorals, aiguamolls, salines, badies marines, arrossars i, fins hi tot, se’ls pot trobar al mar i en parcs. Quan els trobem al mar no és perquè li agradi estar allí, sinó perquè als arrossars i a les llacunes han caçat en dies anteriors, així al mar, com que no es pot practicar la caça, l’ànec troba un indret segur on estar-hi amb tota comoditat.

Foto: Parella d'ànecs colls verd emprenent el vol.

En la seva alimentació, l’ànec és fica amb mig cos dintre de l’aigua per poder agafar l’aliment. S’alimenta bàsicament d’arròs tot hi que en èpoques que no hi ha arròs menja cucs, plantes, com el llapó, i el menjar que tiren els caçadors.  

Foto: Parella d'ànecs colls verd alimentant-se.

Pel que fa la reproducció a principis d’any és molt comú veure com els mascles persegueixen les femelles per aparellar-s’hi. Al delta les postes de les femelles són més tardanes perquè les femelles esperen que s’omplin els arrossars d’aigua dolça, per pondre. Les postes es solen fer al maig quan l’habitual és al febrer març. Els nius són de plataformes de fang amb plantes, amagats entre la vegetació, sobretot al senill (una planta que és com la canya, però més fina i que està situada prop de les basses o arrossars). Al niu, la femella fa la posta que sol ser entre 7 i 16 ous tot depèn de les condicions climatològiques de l’any. Desprès de la posta, la femella és l’encarregada  de cuidar-se’n dels petits i el mascle marxa amb la resta dels mascles, per això en els mesos de juny i juliol es veuen vols que tots són mascles.

Foto: Agrupació d'ànecs amb la companyia dels flamencs.

Per acabar l’ànec coll verd es l’ànec que desperta mes entusiasme per als caçadors i també per a molts visitants del delta . 

L’Ebre: el riu que porta la vida en aquestes terres.

L’Ebre des de la seva existència ens ha donat vida i nom a les nostres terres. Ell es qui ens proporciona l’aigua que es la font de vida d’aquestes terres.

Foto realitzada en el pont el pasador entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, al fons el masis dels ports

Quan parlem d’ell estem parlant del riu mes cabalós de la Península Iberica. Neix a Fontibre (Reïnosa), en el seu recorregut travessa diferents comunitats autònomes, com Cantabria, la Rioja , Aragó i Catalunya fins arribar al Mar Mediterrani on en el seu tram final forma una gran delta el que tots ja coneixem El Delta de L’Ebre. Te un recorregut de uns 910 kilometres en el qual dona vida a moltes poblacions com per exemple Reinosa, Miranda de Ebro, Haro, Labastida, Logroño, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagón, Zaragoza, Caspe, Mequinenza, Riba-Roja, Flix, Ascó, Mora, Tivenys, Benifallet, Xerta, Aldover, Tortosa, Amposta, San Jaume d'Enveja y Deltebre etc. 

Els principals massissos muntanyosos que delimiten la conca del riu Ebre son: Els Pirineus al nord, el sistema Ibèric al sud amb la serralada dels Ports i en el seu naixement els “Picos de Europa”

Aquest riu forma una vall que porta el seu nom la vall de l’Ebre. Una vall que esta lligada al seu recorregut. En la península Iberica no hi ha cap altre riu amb major diversitat de flora, això es causat pels diferents climes i paisatges que travessa el riu. En la primera part del seu recorregut la vegetació ve marcada per les plantes que necessiten molta humitat i conforme es va aproxima’n al mar Mediterrani el clima es va fent mes continental i a la vegada mes sec fins arribar a terres catalanes en que el clima del riu passa a ser clima Mediterrani.

Foto realitzada en un viatge en barqueta per l'interior del riu. A la foto el bernat pescaire.

L’Ebre es el riu mes cabalós de la península Iberica i això es degut a la gran quantitat d’afluents que te el riu (sense ells no seria el que es) com per exemple: 

Per la esquerra podem trobar: el Nela, Jerea, Zadora, Ega, Aragón (aquest riu en l’encontre amb el riu ebre es mes cabalós que l’Ebre), Candanchú, Estarrún, Aragón Subordán, Veral, Eska, Onsella, Irati, Arga, Gállego, Aurín, Escarra, Caldares, Aguas Limpias, Guarga, Asabón, Sotón, Segre, Valira, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorzana, Cinca, Isábena, Ésera. 

Per la dreta podem trobar: Oca, Tirón-Oja, Najerilla, Iregua, Lumbreras, Montenegro, Albercos, Blanca, Leza, Cidacos, Alhama, Añamaza, Linares, Queiles, Huecha, Jalón, Isuela, Aranda, Ribota, Jiloca, Pancrudo, Piedra, Najima, Deza, Manubles, Huerva, Aguas, Moyuela, Martín, Guadalope, Matarraña.

L’Ebre travessa diferents embasaments entre els quals el mes important es el de Mequinensa o Flix.

Pel que fa a nivell històric l’Ebre va ser un dels punts mes importants i estratègics de la Gerra civil Espanyola amb la famosa Batalla de l’Ebre que va convertir-se en la batalla mes sagnant i cruel de la gerra i el seu resultat va posar pràcticament fi a la gerra.

Foto realitzada en el pont penjat d'Amposta

Per acabar dir que L’Ebre es una font de vida en el qual es poden contar moltes histories i anècdotes que parlarem en properes edicions.

Els Ports

Els Ports de Beseit ( popularment coneguts com los ports) es un sistema muntanyós que uneix les cordilleres pre-litorals catalanes i el sistema Ibèric.

Aquestes terres muntanyoses estan compreses en tres comunitats autònomes: Catalunya (amb les comarques del Baix Ebre, Montsià i la Terra Alta.), Aragó (amb la comarca del Matarranya) i la Comunitat Valenciana ( amb les comarques del Baix Maestrat i la comarca dels Ports).

Els ports estan compresos per nombroses poblacions:

En la comarca del Baix Ebre podem trobar les següents poblacions: Tortosa (El regues), Roquetes, Paüls, Alfara de Carles, Xerta, Aldover i Benifallet.

En la comarca de la Terra Alta podem trobar les següents poblacions: Gandesa, Prat de Comte, Horta de Sant Joan, Arnes, Bot, Caseres i Batea.

En la comarca del Montsià podem trobar les següents poblacions: El Mas de Barberans i La Sénia.

En la comarca del Matarranya podem trobar les següents poblacions: Beseit, Vall de Roures, Penya roja, Lledó, Arenys de Lledó, La Portellada, La Freigneda, Fondespatla, Mont Roig, Torredarques i Queretes.

En la comarca dels Ports podem trobar les següents poblacions: Morella, Herbes, Vallibona, Zorita, Villores, Palanques, Cintorres, Castellfort i Villores.

En la comarca del Baix Maestrat podem trobar les següents poblacions: Fredes, La Pobla de Benifasar, El boixar, el Ballestar, el Coratchar. Traiguera, Castell de cabres, Canet del Roig, Rosell, Xert i la Jana.

Aquestes muntanyes ens amaguen uns paisatges increïbles i tot gracies al pas que han creat els rius i els barrancs.  Els tres principals rius son: el riu Ebre, el Matarranya i el riu Sénia.

Hi ha espais naturals meravellós a destacar com: El barranc de vall de bous al terme municipal de la Sénia, el barranc de la Caramella ( Roquetes), casetes velles (el Mas de Barberans) la serra de Cavalls i Pàndols la qual va ser un punt estratègic duran la gerra civil espanyola (Gandesa) Sant Roc (Paüls) La cova del vidre (Mas de Barberans), el convent de Benifasar, el tossal dels tres reis (separa les tres comunitats autònomes), El jaciment arqueòlogic del Coll del Moro ( Gandesa) La Fontcalda (Gandesa) La cova dels Rosegadors on es poden contemplar grans pintures rupestres ( La Sènia) Els llacs de beceite (Beseit) Tossal de Xivalcolla (Morella) el Castell de Morella (Morella) la Font del boix (Castell de Cabres) el portal de sant roque (Vall de roures) el cim de Caro (roquetes) i molts més que ja anirem destacant en altres publicacions.

Una de les altres atraccions del port es la Cabra pirenaica hispànica (coneguda popularment com “el salbatje”).

Per acabar dir que en següents publicacions en centrarem amb zones dels ports tan si han estat mencionades anteriorment o no.

El Delta de l'Ebre

El Delta de l’Ebre es troba situat al tram final del riu Ebre. Te una superfície de 320 Km2. Es considerat com un dels parcs mes importants de la mediterrània occidental.

L’any 1983 la generalitat catalana va aprovar la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre,

El Delta avarca les comarques del Montsià (hemidelta dret) i del Baix Ebre (hemidelta esquerre).

L’hemidelta dret es la part mes propera a les terres Valencianes i esta format per les poblacions d’Amposta (i les pedanies de Balada i el poble nou del delta), Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja, el qual es troba en el cor del Delta.

L’hemidelta esquerre es la part nord del Delta i esta format per les poblacions de l’Aldea, Camarles coneguda com el balco del delta, des d’aquesta localitat es poden contemplar algunes magnifiqués vistes al Delta, L’ampolla i Deltebre el qual es troba en el cor del Delta.

El Delta de l’Ebre agrupa una forma triangular delimitades per dos meravelloses badies la del fangar que es troba a l’hemidelta esquerre i on es poden contemplar grans nidificacions d’aus i la dels alfacs que es troba a l’hemidelta dret on trobem la platja de l’Eucaliptus o les Salines de la Trinitat les úniques que hi ha en tot el territori català.

En el transcurs del riu Ebre pel delta torbem l’illa de Gracia i en la seva desembocadura trobem una de les joies del delta que es l’illa de Buda. Es un dels paratges del delta mes verges ja que es considerada una zona de reserva natural i on les persones solament la poden contemplar-la des de la distancia amb dos miradors situats a la gola de mitjorn i l’altre a Deltebre. També i trobem l’illa de Sant Antoni i l’illa del Garxal. 

Ple que fa les llacunes del delta podem destacar que en trobem de tot tipus i dimensions, però totes tenen elements en comú que les fan úniques. El primer es que es troben rodejades d’una vegetació molt característica com son els canyars o senillars. El segon es que totes son d’aigües dolses que provenen dels arrossars.

Les mes destacades son: Canal Vell, els calaixos l'illa de Buda, l'Encanyissada (la mes gran de totes), la Tancada, la Platjola i l'Alfacada.

La llacuna de les Olles és la més petita de totes les del delta, es la llacuna que mes aprop del mar es troba situada tan sols esta separada del mar per una barra de sorra anomenada per la gent del terreno el Golero. 

El delta de l’Ebre es d’un clima mediterrani amb temperatures moderades i amb una elevada humitat. En aquestes terres podríem destacar el vent El més freqüent és el procedent del nord i del nord-oest, conegut amb el nom de "vent de dalt", produït per l’encaixona-me’n de la vall de l’Ebre. Els vents de l'est denominats "llevant" els quals són els responsables de les pluges i de l'entrada de l'aigua del mar en l’interior del delta, inundant platges, arrossars i fins hi tot llacunes.

La fauna predominant al delta de l’Ebre son les aus i els peixos. Amb 325 especies d’aus es considera una de les zones amb més abundància d’aus en destacaríem: limícoles, xatracs, flamencs, corb marí, ànecs i oques,.. però també podem trobar mamífers com la musaranya, rèptils com la tortuga d'estany amfibis com la granota verda i molta varietat de peixos com: carpa, llisa, anguila, llobarro.. i noves especies invasores com la perca sol o el Silur.

Podríem destacar que el delta de l’Ebre te l’única serp d’Europa que pot viure en 3 ambients diferents: terrestre, aigües salades i aigües dolces.

En els últims anys el Delta ha sofert una invasió d’espècies invasores que provoquen danys a l’agricultura (el cargol massana o el cranc de riu americà), la pesca ( el silur o la perca sol) o fins hi tot en les pròpies persones com es el cas de la mosca negra.

Les terres d'aquest delta presenten una alta salinitat la qual genera una gran varietat de vegetació. Hi predomina una vegetació dominada pels canyars i senills al voltant de les llacunes i la vegetació de plantes salines al voltant de les platges.

El cultiu predominant del delta es l’arròs tot-hi que també es pot trobar cultiu d’horta.