El Delta de l'Ebre

El Delta de l’Ebre es troba situat al tram final del riu Ebre. Te una superfície de 320 Km2. Es considerat com un dels parcs mes importants de la mediterrània occidental.

L’any 1983 la generalitat catalana va aprovar la creació del Parc Natural del Delta de l’Ebre,

El Delta avarca les comarques del Montsià (hemidelta dret) i del Baix Ebre (hemidelta esquerre).

L’hemidelta dret es la part mes propera a les terres Valencianes i esta format per les poblacions d’Amposta (i les pedanies de Balada i el poble nou del delta), Sant Carles de la Ràpita i Sant Jaume d’Enveja, el qual es troba en el cor del Delta.

L’hemidelta esquerre es la part nord del Delta i esta format per les poblacions de l’Aldea, Camarles coneguda com el balco del delta, des d’aquesta localitat es poden contemplar algunes magnifiqués vistes al Delta, L’ampolla i Deltebre el qual es troba en el cor del Delta.

El Delta de l’Ebre agrupa una forma triangular delimitades per dos meravelloses badies la del fangar que es troba a l’hemidelta esquerre i on es poden contemplar grans nidificacions d’aus i la dels alfacs que es troba a l’hemidelta dret on trobem la platja de l’Eucaliptus o les Salines de la Trinitat les úniques que hi ha en tot el territori català.

En el transcurs del riu Ebre pel delta torbem l’illa de Gracia i en la seva desembocadura trobem una de les joies del delta que es l’illa de Buda. Es un dels paratges del delta mes verges ja que es considerada una zona de reserva natural i on les persones solament la poden contemplar-la des de la distancia amb dos miradors situats a la gola de mitjorn i l’altre a Deltebre. També i trobem l’illa de Sant Antoni i l’illa del Garxal. 

Ple que fa les llacunes del delta podem destacar que en trobem de tot tipus i dimensions, però totes tenen elements en comú que les fan úniques. El primer es que es troben rodejades d’una vegetació molt característica com son els canyars o senillars. El segon es que totes son d’aigües dolses que provenen dels arrossars.

Les mes destacades son: Canal Vell, els calaixos l'illa de Buda, l'Encanyissada (la mes gran de totes), la Tancada, la Platjola i l'Alfacada.

La llacuna de les Olles és la més petita de totes les del delta, es la llacuna que mes aprop del mar es troba situada tan sols esta separada del mar per una barra de sorra anomenada per la gent del terreno el Golero. 

El delta de l’Ebre es d’un clima mediterrani amb temperatures moderades i amb una elevada humitat. En aquestes terres podríem destacar el vent El més freqüent és el procedent del nord i del nord-oest, conegut amb el nom de "vent de dalt", produït per l’encaixona-me’n de la vall de l’Ebre. Els vents de l'est denominats "llevant" els quals són els responsables de les pluges i de l'entrada de l'aigua del mar en l’interior del delta, inundant platges, arrossars i fins hi tot llacunes.

La fauna predominant al delta de l’Ebre son les aus i els peixos. Amb 325 especies d’aus es considera una de les zones amb més abundància d’aus en destacaríem: limícoles, xatracs, flamencs, corb marí, ànecs i oques,.. però també podem trobar mamífers com la musaranya, rèptils com la tortuga d'estany amfibis com la granota verda i molta varietat de peixos com: carpa, llisa, anguila, llobarro.. i noves especies invasores com la perca sol o el Silur.

Podríem destacar que el delta de l’Ebre te l’única serp d’Europa que pot viure en 3 ambients diferents: terrestre, aigües salades i aigües dolces.

En els últims anys el Delta ha sofert una invasió d’espècies invasores que provoquen danys a l’agricultura (el cargol massana o el cranc de riu americà), la pesca ( el silur o la perca sol) o fins hi tot en les pròpies persones com es el cas de la mosca negra.

Les terres d'aquest delta presenten una alta salinitat la qual genera una gran varietat de vegetació. Hi predomina una vegetació dominada pels canyars i senills al voltant de les llacunes i la vegetació de plantes salines al voltant de les platges.

El cultiu predominant del delta es l’arròs tot-hi que també es pot trobar cultiu d’horta.