Desprès de veure un magnífic reportatge del delta. Mentre mirava el reportatge m’han començat a vindre vivències pel delta. Aquells moments màgics que et proporciona el delta moments que sol un que es sent deltaic pot entendre.
Fen un petits records de memòria me parat a pensar i m’han sorgit algunes frases que defineixen molt be el sentiment d’una persona deltaica. com ara:
Soc del delta des del naixement fins la mor y sempre et portaré al cor. Molta gent quan pronuncio aquesta frase no sap apreciar-la el que realment diu però per a una persona que naix, es y se sent del delta esta frase defineix el que realment es sent.
El delta nom deixa mai de sorprendrem. Es tan cert ja que moltes vegades et pares a pensar y dius no pot ser aixos, però si et fiques a pensar dius i tan.
El delta un indret de canvi constant. Esta frase es pot entendre amb el canvi climàtic, però la intencionalitat no es aquesta sinó la de explicar que avui estàs a un lloc del delta veus unes aus contemples paisatges y dema aquest lloc pot ser totalment diferent les aus canvien el clima canvia el delta es com l’aigua que arrossega el riu mai s’està quiet sempre es un lloc amb constants canvis.
L’aigua la vida del delta. Aquesta frase es primordial per al delta, ja que no existiria delta sense l’aigua ja sigue aigua del riu com aigua marina.
El paisatge deltaic parla per si sol: Els extensos arrossars canviant segons les estacions, la bellesa del riu, les aus sobrevolant les llacunes, el mar engolin-se la terra en els temporals marítims, els capvespres rogencs senyalant el vent de dalt, la gent pescant, les majestuoses platges... forment un llenguatge magnífic on un deltaic els aprecia i on els turistes s’enduen uns grans records.
Al delta no hi ha res i a la vegada esta tot. Molta gent em diu al delta no teniu res jo els contesto tenim tot el necessari per trobar la felicitat sense consumisme, el delta es la vida la gent d’aquí sabem apreciar el que es del delta potser no tindrem cines es veritat, però si obris els ulls el delta es una pel·lícula amb constants canvis. No tenim massificació humana, però si tenim un paisatge que ho massifica tot amb aigua terra y arròs. Potser no tindrem carres carreteres, però tenim uns sistemes de reg (canals y desaigües juntament amb el riu) que porten la vida humana al delta.
