sábado, 15 de diciembre de 2012

Frases que sol una persona deltaica sap el verdader significat.

Desprès de veure un magnífic reportatge del delta. Mentre mirava el reportatge m’han començat a vindre vivències pel delta. Aquells moments màgics que et proporciona el delta moments que sol un que es sent deltaic pot entendre. 

Fen un petits records de memòria me parat a pensar i m’han sorgit algunes frases que defineixen molt be el sentiment d’una persona deltaica. com ara: 

Soc del delta des del naixement fins la mor y sempre et portaré al cor. Molta gent quan pronuncio aquesta frase no sap apreciar-la el que realment diu però per a una persona que naix, es y se sent del delta esta frase defineix el que realment es sent.

El delta nom deixa mai de sorprendrem. Es tan cert ja que moltes vegades et pares a pensar y dius no pot ser aixos, però si et fiques a pensar dius i tan.

El delta un indret de canvi constant. Esta frase es pot entendre amb el canvi climàtic, però la intencionalitat no es aquesta sinó la de explicar que avui estàs a un lloc del delta veus unes aus contemples paisatges y dema aquest lloc pot ser totalment diferent les aus canvien el clima canvia el delta es com l’aigua que arrossega el riu mai s’està quiet sempre es un lloc amb constants canvis.

L’aigua la vida del delta. Aquesta frase es primordial per al delta, ja que no existiria delta sense l’aigua ja sigue aigua del riu com aigua marina. 

El paisatge deltaic parla per si sol: Els extensos arrossars canviant segons les estacions, la bellesa del riu, les aus sobrevolant les llacunes, el mar engolin-se la terra en els temporals marítims, els capvespres rogencs senyalant el vent de dalt, la gent pescant, les majestuoses platges... forment un llenguatge magnífic on un deltaic els aprecia i on els turistes s’enduen uns grans records.

Al delta no hi ha res i a la vegada esta tot. Molta gent em diu al delta no teniu res jo els contesto tenim tot el necessari per trobar la felicitat sense consumisme, el delta es la vida la gent d’aquí sabem apreciar el que es del delta potser no tindrem cines es veritat, però si obris els ulls el delta es una pel·lícula amb constants canvis. No tenim massificació humana, però si tenim un paisatge que ho massifica tot amb aigua terra y arròs. Potser no tindrem carres carreteres, però tenim uns sistemes de reg (canals y desaigües juntament amb el riu) que porten la vida humana al delta.


martes, 10 de abril de 2012

LA LLACUNA DE LES OLLES I EL GOLERO

La basa de les olles es la llacuna mes petita del delta i es una antiga desembocadura del riu. Te una extensió de 54 ha amb unes 512 considerades com a zona protegida, la qual esta rodejada de platja, dunes i arrosaràs.


Mirador sud de la llacuna


Foto realitzada en el mirador sud de la llacuna 

Es la llacuna del delta mes pròxima al mar, tan sols esta separada per una franja anomenada Lo Goleró, aquest fet provoca que molta de la vegetació i fauna de la llacuna es d’ambient marí.


                                                     Foto realitzada al Golero

La fauna de la llacuna es molt variada segons l’època del any es poden trobar especies  com el corb marí, la garsa real, l’ànec cullera (cullerot) durant l’hivern i especies com la garsa imperial ànec coll verd, el fumarell aquestes durant períodes càlids la majoria d’aquestes especies s’aproximen a la llacuna per nidificar convertint aquet indret en un dels punts de nidificació mes importants del delta ja que molts troben el lloc adien en les platges del goleró i la llacuna.

                          
                                            Foto realitzada en el mirador sud de la llacuna 

La vegetació de la llacuna son bàsicament plantes que creixen en elevades concentracions de sal com el lliri groc, el junc etc. Tot-hi que es poden trobar especies com el canyís o senills.

                                                       
                                    Posta de sol contemplada des de la llacuna 

viernes, 16 de marzo de 2012

Els capvespres moments màgics per al records.



En arriba el capvespre el delta es transforma en un paisatge fotogràfic espectacular en el qual es convinen color del cel moltes vegades rogenc amb el contrast que ens proporciona l’aigua del delta fent un gran reflex en el qual transforma en moment màgics per a la vista.



Foto: Realitzada una tarde d'estiu al terme municipal d'Amposta




Foto: Realitzada una tarde de tardor al costat de la llacuna de la Tancada.




Foto: Realitzada el dia de reis als Reguers (Tortosa)





Foto: Realitzada una tarde d'hibern al terme municipal d'Amposta 



jueves, 15 de marzo de 2012

L'Ànec Coll Verd

Al delta podem trobar moltes especies diferents d’ànecs, però l’ànec coll verd es el mes comú i a la vegada el mes conegut per la majoria de gent. Aquest ànec esta considerat com un ànec de superfície i dins d’aquest grup es el mes gran.
Foto: Parella d'ànecs colls verd sobre volant la llacuna de l'Encanyissada.
El mascle és gran amb el coll i el cap de color verd, el pit d’un color marró clar o castany i el bec de color groc. a la cua els surt una ploma amb forma de ganxo per cada any que transcorre a la seva vida. Pel que fa la femella en canvi té un plomatge marró molt discret molt semblant a altres femelles d’altres espècies d’ànecs.
Foto: El mascle amb el seus colors que el caracteritzen
Moltes femelles d’altres tipus d’ànecs son iguals de color i plomatge a la del coll verd però hi ha dos grans diferencies que ens  la permeten diferencia de la resta d’ànecs es que la primera es que tenen com un mirall a les ales de color blau molt característic d’aquesta espècie i l’altra es el tamany.
A diferencià d’altres ànecs el seu hàbitat és molt variable se’ls sol trobar en tota mena d’ambients aquàtics, tant al litoral com a l’interior en la condició indispensable de que hi hagi aigua i vegetació prop de l’aigua. Sol ocupar llacunes litorals, aiguamolls, salines, badies marines, arrossars i, fins hi tot, se’ls pot trobar al mar i en parcs. Quan els trobem al mar no és perquè li agradi estar allí, sinó perquè als arrossars i a les llacunes han caçat en dies anteriors, així al mar, com que no es pot practicar la caça, l’ànec troba un indret segur on estar-hi amb tota comoditat.
Foto: Parella d'ànecs colls verd emprenent el vol.
En la seva alimentació, l’ànec és fica amb mig cos dintre de l’aigua per poder agafar l’aliment. S’alimenta bàsicament d’arròs tot hi que en èpoques que no hi ha arròs menja cucs, plantes, com el llapó, i el menjar que tiren els caçadors.  
Foto: Parella d'ànecs colls verd alimentant-se.
Pel que fa la reproducció a principis d’any és molt comú veure com els mascles persegueixen les femelles per aparellar-s’hi. Al delta les postes de les femelles són més tardanes perquè les femelles esperen que s’omplin els arrossars d’aigua dolça, per pondre. Les postes es solen fer al maig quan l’habitual és al febrer març. Els nius són de plataformes de fang amb plantes, amagats entre la vegetació, sobretot al senill (una planta que és com la canya, però més fina i que està situada prop de les basses o arrossars). Al niu, la femella fa la posta que sol ser entre 7 i 16 ous tot depèn de les condicions climatològiques de l’any. Desprès de la posta, la femella és l’encarregada  de cuidar-se’n dels petits i el mascle marxa amb la resta dels mascles, per això en els mesos de juny i juliol es veuen vols que tots són mascles.
Foto: Agrupació d'ànecs amb la companyia dels flamencs.
Per acabar l’ànec coll verd es l’ànec que desperta mes entusiasme per als caçadors i també per a molts visitants del delta . 

L’Ebre: el riu que porta la vida en aquestes terres.

L’Ebre des de la seva existència ens ha donat vida i nom a les nostres terres. Ell es qui ens proporciona l’aigua que es la font de vida d’aquestes terres.



Foto realitzada en el pont el pasador entre Sant Jaume d'Enveja i Deltebre, al fons el masis dels ports


Quan parlem d’ell estem parlant del riu mes cabalós de la Península Iberica. Neix a Fontibre (Reïnosa), en el seu recorregut travessa diferents comunitats autònomes, com Cantabria, la Rioja , Aragó i Catalunya fins arribar al Mar Mediterrani on en el seu tram final forma una gran delta el que tots ja coneixem El Delta de L’Ebre. Te un recorregut de uns 910 kilometres en el qual dona vida a moltes poblacions com per exemple Reinosa, Miranda de Ebro, Haro, Labastida, Logroño, Calahorra, Alfaro, Tudela, Alagón, Zaragoza, Caspe, Mequinenza, Riba-Roja, Flix, Ascó, Mora, Tivenys, Benifallet, Xerta, Aldover, Tortosa, Amposta, San Jaume d'Enveja y Deltebre etc. 




Els principals massissos muntanyosos que delimiten la conca del riu Ebre son: Els Pirineus al nord, el sistema Ibèric al sud amb la serralada dels Ports i en el seu naixement els “Picos de Europa”

Aquest riu forma una vall que porta el seu nom la vall de l’Ebre. Una vall que esta lligada al seu recorregut. En la península Iberica no hi ha cap altre riu amb major diversitat de flora, això es causat pels diferents climes i paisatges que travessa el riu. En la primera part del seu recorregut la vegetació ve marcada per les plantes que necessiten molta humitat i conforme es va aproxima’n al mar Mediterrani el clima es va fent mes continental i a la vegada mes sec fins arribar a terres catalanes en que el clima del riu passa a ser clima Mediterrani.




Foto realitzada en un viatge en barqueta per l'interior del riu. A la foto el bernat pescaire.

L’Ebre es el riu mes cabalós de la península Iberica i això es degut a la gran quantitat d’afluents que te el riu (sense ells no seria el que es) com per exemple: 

Per la esquerra podem trobar: el Nela, Jerea, Zadora, Ega, Aragón (aquest riu en l’encontre amb el riu ebre es mes cabalós que l’Ebre), Candanchú, Estarrún, Aragón Subordán, Veral, Eska, Onsella, Irati, Arga, Gállego, Aurín, Escarra, Caldares, Aguas Limpias, Guarga, Asabón, Sotón, Segre, Valira, Noguera Pallaresa, Noguera Ribagorzana, Cinca, Isábena, Ésera. 

Per la dreta podem trobar: Oca, Tirón-Oja, Najerilla, Iregua, Lumbreras, Montenegro, Albercos, Blanca, Leza, Cidacos, Alhama, Añamaza, Linares, Queiles, Huecha, Jalón, Isuela, Aranda, Ribota, Jiloca, Pancrudo, Piedra, Najima, Deza, Manubles, Huerva, Aguas, Moyuela, Martín, Guadalope, Matarraña.

L’Ebre travessa diferents embasaments entre els quals el mes important es el de Mequinensa o Flix.

Pel que fa a nivell històric l’Ebre va ser un dels punts mes importants i estratègics de la Gerra civil Espanyola amb la famosa Batalla de l’Ebre que va convertir-se en la batalla mes sagnant i cruel de la gerra i el seu resultat va posar pràcticament fi a la gerra.





Foto realitzada en el pont penjat d'Amposta

Per acabar dir que L’Ebre es una font de vida en el qual es poden contar moltes histories i anècdotes que parlarem en properes edicions.