La fotja vulgar (Fulica atra)

Al igual que altres aus com la polla blava, la polla d’aigua, les picardones o els rascles la fotja és una  au de la família dels ràl·lids. 

Es un au que fa 38 cm de llargada. Te un pes entre 600 i 800 grams depenen de si es femella o mascle i variant segons el període del any en que ens trobem. Té tot el plomatge de color negre, excepte una taca blanca al front damunt del bec, que juntament amb el tamany mes gran es el que diferencia les fotges dels altres ràl·lids. Es tota negra de plomatge a excepció de la part inferior de les ales que es d’un plomatge grisenc i sol es pot aprecia quan esta volant. Les potes són curtes i de color verdós ataronjat. Els dits són grans i estan units per una membrana. 

Menja tiges i arrels de plantes aquàtiques, llavors, peixos petits, capgrossos, tritons, insectes aquàtics i de vegades ous i pollets d'altres ocells.

Fa el niu amb tiges de canyís en aigües tranquil·les entre els canyissos o en branques flotants. La femella pon 6-9 ous de color gris groguenc amb punts marronosos i els cova durant unes 3 setmanes; després neixen els pollets que surten del niu als 3-4 dies i s'amaguen entre la vegetació. S'independitzen als 2 mesos.

La femella pot fer 2 postes per any. 

En el delta el podem localitzar en pràcticament tot el delta, però sempre esta en indrets on hi ha aigua sobretot en les llacunes o la desembocadura del riu.

Acostuma a submergir-se molt sovint cercant menjar. Conviu amb ànecs de diferents espècies. Quan vol aixecar el vol a més de batre fortament les ales, s'impulsa amb les potes damunt de l'aigua (tal i com s’aprecia en la següents fotografies).

A pesar d'aquestes fotografies es tracta d'un au que li costa molt alçar el vol i prefereix marxar nedant entre els canyissars i juncs.

La polla blava, El calamo (Porphyrio porphyrio)

La polla blava és una au de la família dels ral·lids. Destaca pel seu escut frontal i potes de color roig escarlata i un llampant plomatge blau turquesa. 

Els seus costums i el caràcter espantadís fan que rares vegades pugui ser observada als terrenys pantanosos coberts de canyisses i voreres de llacunes amb vegetació espessa on habita. Poc nedadora, els seus llargs dits li permeten desplaçar-se per les canyisses semi-inundades i subjectar l’aliment mentre el picoteja. De règim omnívor, és un depredador de petits vertebrats aquàtics, crustacis i insectes, encara que la base principal de la seva dieta es a base de vegetals. 

En el delta, després d’haver estat en una situació molt crítica, ha experimentat en les darreres dècades una important recuperació d’efectius i a poc a poc va recuperant la seva antiga àrea de distribució. El seu gran aument especialmente als ultims añs la portat a ser l’au que habita al delta mes temuda pels pagesos en la época de la sembra, superant als flamencs, anecs o fins hi tot a la polla d’aigua.

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=PrFyUlnySeY

La polla d'aigua (Gallinula chloropus)

La polla d’aigua és un ocell que fa 33 cm de llargada i 55 cm amb les ales obertes. Pesa uns 400 grams. Té tot el plomatge de color fosc, excepte una taca vermella al front, damunt del bec, que també és vermell amb la punta groga. A la part inferior de la cua hi té plomes blanques, que es veuen quan es desplaça per damunt de l’aigua. Els ulls són vermells. Les potes són curtes i de color verdós amb una franja vermellosa a la part superior. Els dits són grans i verdosos. 

Menja llavors, fruits, herbes aquàtiques, cucs, llimacs, cargols, insectes i fins i tot petits peixos. 

Fa el niu amb tiges i fulles de plantes aquàtiques en aigües tranquil·les entre els canyissos o en arbustos o arbres.

La femella pon 5-11 ous de color marró clar amb punts més foscos i els cova durant unes 3 setmanes; després neixen els pollets que surten del niu als 2-3 dies i s’amaguen entre la vegetació. Comencen a volar bé cap a les 7 setmanes.

La femella pot fer 2 o 3 postes per any.

Quan parlem de la polla d’aigua al delta es molt coneguda per la seva abundància y per l’apreci que li tenen els hostalers sent una de les aus mes adients per al paladar o per als caçadors es una de les aus mes emblemàtiques per practicar la caça. 

Es una au sedentària i nidificant al Delta. El seu hàbitat són les vores de les llacunes, el canyissar, els arrossars i els canals, on s'amaga ràpidament entre la vegetació, per la qual cosa no és tan fàcil de veure. 

Pel que fa la gastronomia la podem provar de moltes formes diferents, en el delta es degustada amb arròs, a la brasa o fregides amb alls tendres entre d’altres. 

Es un au que causa molta adició entre els caçadors del delta. La seva caça es pot practicar de moltes maneres diferents, però la mes practicada es amb el gos en els arrossars canyissars o desaigües. Un de els elements que caracteritza aquest tipus de caça es el gos que es l’element fonamental per a poder captura aquestes petites aus. Molts de caçadors diuen que no es disfruta d’aquesta caça si no es tenen gossos.

El martinet blanc

El martinet blanc (Egretta garzetta), conegut al delta com a patxera garseta blanca, és de l'ordre dels ciconiformes molt més esvelt que l'esplugabous.

Fa el niu en llocs tranquils prop de l'aigua, en canyissars i, de vegades, en els arbres, La parella reproductora defensen un petit territori de cria (3-4 m al voltant del niu) i la posta consta de 3-6 ous de color verd clar o blavís que faran eclosió al cap de 21-25 dies. Els polls volen quan fa 35 dies que han nascut. 

El seu aliment es peixos, granotes, rèptils, amfibis, cucs i insectes que troba per el delta tant en arrosars desaigües o fins i tot caps de cultiu d’horta. Moltes vegades s’alimenta dels insectes dels animals que pasturen pel delta com es el cas de les ovelles, vaques o bous.

És autòcton del sud i l'est de la Península Ibèrica, de la Camarga, d'alguns llacs suïssos, de Sicília,del sud-est d'Europa i de les regions temperades d'Àsia, Àfrica i Austràlia. Hi ha poblacions sedentàries però les septentrionals hivernen a l'Àfrica i al sud d'Àsia. 

És comú a la Catalunya continental, i de pas i a l'hivern a les illes Gimnèsies. 

És una espècie força gregària i sedentària, però escassa durant els mesos d'hivern als Països Catalans. Com moltes altres espècies, a la primavera nous contingents d'ocells emigrants s'afegeixen a la població hivernal. Aquells arriben per l'abril i el maig, per retornar als seus quarters d'hivern durant el mes d'octubre.

La punta de la Banya Un lloc màgic dominat per la pau i tranquil·litat.

La punta de la banya Es una petita península es troba al front de la localitat de Sant Carles de la Ràpita i està unida al delta de l'Ebre a través de la coneguda barra del Trabucador. Tot aquest conjunt delimita l'espai marítim que es coneix com a badia dels Alfacs i, a la vegada, constitueix el port natural més gran d'Europa.

La barra del Trabucador, tot i ser una zona molt fràgil i transformada sovint pels temporals de llevant, és un bon punt d'observació d'ocells tant per la part de mar obert com interior. Es pot observar el far, la serra del Montsià, Sant Carles de la Ràpita, i les salines de la Trinitat.

A remarcar que en aquest indret acull una gran quantitat d’ocells aquàtics i marins

En la punta de la banya es on els turistes y sobretot la gent del delta guarden grans records. Es pot considera un dels llocs mes tranquils del delta on lo mes bonic es passejar entre les aigües del mar y les llargues dunes. Alli es respiren uns ambients de pau tranquil·litat on un pot anar allí a pensar reflexionar.

Una de les altres coses mes màgiques y que fan d’aquest indret un lloc únic es que pots veure sortir el sol per mar y pots veure’l pondré en el mar y les muntanyes de fons del Montsià on realment els capvespres son impressionants. Els dies de lluna plena es impressionat anar hi contemplar la lluna amb el contrast de l’aigua del mar sens dubte un dels llocs mes bonics del delta.

Avui aquesta publicació va dedicada per una persona molt important per ami amb molt de sentiment. Desitjo poder compartir en aquesta persona moments en el que es possiblement el lloc mes màgic del delta.